A la democràcia per el 9 de novembre

Catalunya i els catalans no poden sinó felicitar-se per l’èxit del vot en el procés democràtic de participació que han impulsat. Es diran moltes coses, i la gran majoria d’elles, provinents des de Madrid i el que representa, de manera equivocada i prevaricadora. Fent un breu repàs, és clar que no és de rebut que qui s’ha entestat a la consigna que els catalans no votin absolutament res puguin ser els que posin pegues pel procés. Recordem que són ells els que han denunciat per presumptament inconstitucional l’intent de traspàs de l’article 150.2 de la competència de convocatòria de referèndums. Són els que s’han oposat a una llei de consultes perfectament legal, constitucional, que dimana d’un article supervivent del raspallat, i que és exactament igual al de l’estatut d’andalusia, que parla sense miraments de pàtria i nació andalusa. I que el PP va recolzar amb gust. Són els que han impugnat un decret d’una consulta que no és conseqüència d’una llei de consultes, ja que és una llei per a moltes consultes, i tot i així, havien de denunciar d’aquesta manera ja que sabien que la correcta denúncia del decret era davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que no paralitzava la consulta. Són els que, sabent que hi havia articles no denunciats de la llei de consultes, han impugnat un procés de participació derivat d’ells. Són els que han preparat a l’exèrcit ia la guàrdia civil a Saragossa i València, fins pràcticament l’últim minut. Són aquests els que ara pretenen parlar de la qualitat de la consulta. Són els qui no han fet res més que fer que aquesta fos l’única manera de fer-la possible.

Read Full Post »